ACTE D'INAUGURACIÓ
A LES 19.30H
ACTUACIÓ MUSICAL DE LA BANDA DEL MAMU (Jordi González Llàcer, guitarra i veu; Txema Hernàndez, bateria i percussió; Ignasi Esteban, contrabaix)
A LES 20H ES SERVIRÀ UNA COPA DE CAVA
Per tercera vegada, després de les exposicions de 2006 i 2012, tornem a presentar a la nostra galeria les obres d'un llinatge d'artistes fundat per Teresa Llàcer que ha mantingut una estresta relació amb Agora3 des de fa molts anys. Aquest vincle ha anat molt més enllà dels aspectes comercials. És un vincle d'amistat per a mi molt més profund i entranyable, una conneció que ve de força temps enrere, d'una època en què el pintor Ramon Sanvisens -mestre de tots ells- encara era viu i en plena activitat; d'una altra època, més propera en el temps, en què la nostra enyorada Elena ens visitava a Sitges i sofornava sovint entre nosaltres. D'aleshores ençà, l'estima mútua que ens aplega no ha fet més que afermar-se i les obres de la família Llàcer-González Llàcer poden tornar-se a veure novament a Sitges.
Que sigui per molts anys.
Àngels Pi
BREU HISTÒRIA D'UNA FAMÍLIA D'ARTISTES
No és excepcional en la història de l'art modern l'aparició de línies d'artistes d'una mateixa família, els Vayreda, els Pissarro, els Duchamp-Villon. Unes nissagues que, de vegades, traspassen una època i es perllonguen en successives generacions. L'efecte de contagi del vessant vocacional de la pràctica artística produeix aquesta mena de fenòmens. Teresa Llàcer, mare de quatre fills, els va transmetre els seu entusiasme per la pintura, l'escultura i les arts plàstiques en general. Maite González Llàcer va consagrar-se al gravat, una especialitat que ha conreat durant dècades amb una versalitat tècnica i una cura incondicionals. Jordi es formà com a historiador de l'art i començà a dibuixar i a pintar fa uns disset anys, cap a 1999; també és guitarrista i cantautor. Elena González Llàcer, ja desapareguda, va ser una pintora extraordinària i ens va llegar les seves obres memorables, fruit d'una visió franca i autèntica de l'expressió artística. Àngel González Llàcer té una llarga trajectòria com a pintor que va d'una figuració lírica a una abstracció del traç i del color, per retornar finalment a una figuració més lliure i més subril. Maria Armengol González, filla d'Elena, és pintora i escultora. És l'exponent més jove de la família i n'ha heretat el bo i millor del pot de les essències. Pel que fa a la fundadora de la nissaga, Teresa Llàcer, més de cinquanta anys de carrera i nombroses exposicions avalen un sòlid historial com a pintora, per bé que en aquesta ocasió i per primera vegada, les obres que presenta són majoritàriament escultures. Tots ells són o han estat pedagogs i , cadascún a la seva manera i seguint l'exemple de llur mestre comú Ramon Sanvisens, han continuat transmetent una vivència de l'art sincera, sense pretensions trencadores però exigent en llurs propostes.
Jordi González Llàcer